FAD Forum: Intel·ligència artificial, arts i disseny
FAD
https://www.fad.cat/ca/agenda/9161/fad-forum-intelligencia-artificial-arts-i-disseny
Divendres, 17 juny, 2022 - 09:00
Butlletí:
Jornada ‘Turisme, Territori i Societat’
Imatge:
© Fundació Jordi Comas Matamala
La Fundació Jordi Comas Matamala ha programat pel pròxim 2 de juny, de 9.30 a 14 h, a la Fundació ‘la Caixa’ de Cap Roig, a Calella de Palafrugell, la VI Jornada Turisme, Territori i Societat’ en la qual vol mostrar més clarament el seu objectiu de crear pensament sobre el fenomen turístic, des d’una mirada transversal i multidisciplinari.
La Jornada, presentada pel periodista i patró de la Fundació Jordi Comas Matamala, Josep Puigbó, està dividida en 5 taules temàtiques sobre aspectes que avui incideixen plenament en la indústria turística. La primera tractarà sobre Els fons europeus: una oportunitat pel turisme?, amb la participació d’Albert Castellanos, secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat de Catalunya, i Cristina Cabañas, presidenta de Guitart Hotels, moderats per Josep Francesc Valls, director de la Càtedra d’Escenaris de Futur, Retail, Turisme i Serveis de la UPF.
La segona taula, sobre L’entorn econòmic i l’activitat turística, la protagonitzaran Albert Pascual, responsable d’Hotels&Tourism de la territorial Catalunya de CaixaBank i Pau Ibáñez, de Banca d’Empreses serveis corporatius de CaixaBank. Moderarà la taula Anna Garriga, degana de la facultat d’Econòmiques de la UdG.
La tercera taula, sobre Infraestructures bàsiques. Les energies comptarà amb la presència de Josep Ma. Salas, conseller de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia, i Anna Barnadas, secretària d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya. La taula la moderarà Quim Nadal, exconseller de Política Territorial i Obres Públiques.
La taula quatre se centrarà en Arquitectura, paisatge i turisme, amb l’arquitecte Carles Ferrater, catedràtic de projectes arquitectònics a la UPC, i Joan Nogué, catedràtic de Geografia Humana a la Universitat de Girona, moderats per Assumpció Puig, degana del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
La cinquena i última taula abordarà el tema Cultura i esport com a reclams turístics, i comptarà amb la participació de Miquel Molina, director adjunt de La Vanguardia, i Jordi Sellas, director d’IDEAL. Centre d’Arts Digitals de Barcelona. La moderadora serà Carme Fenoll, directora de l’Àrea de Cultura i Comunitat de la UPC.
Cap al final de l’acte, el director de la Fundació Jordi Comas Matamala, Martí Sabrià, oferirà als assistents les principals conclusions d’aquesta sisena edició, que es clourà amb un dinar a peu dret claustre del Castell.
INSCRIPCIONS
Entrada lliure i gratuïta, prèvia inscripció al web de la fundació.
El COAC, present a la Firahàbitat d’Avià
Imatge:
© Firahàbitat
Aquest any, la Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d'Arquitectes col·labora amb la Firahàbitat d’Àvià, que es celebrarà en aquesta població del Berguedà els dies 3, 4 i 5 de juny.
Així, s'ha organitzat la xerrada "Trucs per millorar la sostenibilitat de casa teva", a càrrec d'Andreas Garraux, arquitecte suís català compromès amb projectes sostenibles i fundador de l'empresa Garraux Carrera. L'acte tindrà lloc el dissabte 4 de juny a les 19 h a la sala de l'Ateneu.
D'altra banda, durant els dies de la fira es podrà visitar a l'Ateneu l'exposició "Per Durar", promoguda per l’Àrea de Cooperació del COAC. L’exposició és un recull de fotografies del treball de més d’un centenar de dones que, durant les tres primeres setmanes de març del 2018, van participar en les feines de restauració dels arrebossats tradicionals en la concessió Allou-Sana, al poblat de Tangassogo (Tiébélé), situat al sud de Burkina Faso.
A més, el COAC tindrà un estand a la fira per informar als usuaris dels seus serveis i de la importància de l’arquitectura en la vida quotidiana de les persones. Us animem a participar-hi! Contacteu-nos.
"Poema de l’home" al Claustre de la Seu Vella de Lleida
Imatge:
COAC Lleida
El dijous 28 d’abril a les 19.00 h, amb motiu del centenari del naixement de Guillem Viladot, la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i la Fundació Guillem Viladot “Lo Pardal” organitzen la interpretació del “Poema de l’Home” de Guillem Viladot, al Claustre de la Seu Vella de Lleida.
El projecte parteix de la lectura del “Poema de l’Home” de Guillem Viladot, a partir del recorregut processional per les galeries del Claustre de la Seu Vella. Es parteix de la “Poesia Concreta” per dibuixar un “Poema Arquitectònic”. Les lletres de l’Alfabet del Poema de l’Home de Viladot A/Z, s’intercalaran amb els arcs i columnes gòtiques del claustre, establint un diàleg espaial amb l’interior i l’exterior, i un diàleg dual entre l’escala humana i l’escala divina/monumental.
El projecte s’enriquirà amb un programa paral·lel de conferències dels àmbits de l’Arquitectura, l’Art, la Poesia i la Història.
Cent Viladot: centenari del naixement de Guillem Viladot
Guillem Viladot va néixer a Agramunt el 26 d’abril de 1922. Fill d’una nissaga d’apotecaris que l’any 1776 van establir-se a Agramunt, va fer-se càrrec del negoci familiar: una farmàcia. Aquest fet no li va impedir o, més aviat, li va permetre dedicar part del seu temps en l’experimentació en nombrosos caps del panorama cultural. Ja als anys 40 va començar a escriure petits poemes d’inspiració oriental, així com reflexions al voltant del que suposava viure en un poble de caràcter rural durant la postguerra. Aquestes incursions al món literari el portarien a publicar, l’any 1959, el seu primer llibre, titulat Temps d’estrena. Després d’aquest llibre, Viladot publicaría fins a més de cinquanta volums de narrativa, llibre infantil, poesia...
Malgrat no deixar mai de costat el camp de la novel·la o la narració, a finals dels anys 50 i principis dels 60 es va interessar per les possibilitats discursives, teòriques, plàstiques que permetia el desmantellament de l’ordre alfabètic. La seva relació amb artistes com Leandre Cristòfol o Josep iglésias del Marquet el van situar, de ple, en els corrents avantguardistes més punters, especialment en el de la poesia concreta.
A finals del anys 60, la seva relació amb Josep Iglésias del Marquet culminaria amb la creació d’una editorial dedicada a la poesia visual: Lo Pardal. Aquest interès pels corrents poètics més arriscats va esclatar en l’exposició sobre Poesia Concreta, la primera realitzada a Catalunya, que Joan Brossa, Josep Iglésias del Marquet i el propi Guillem Viladot van presentar, l’any 1971, a la Petite Galerie de Lleida.
Les reflexions al voltant del fenomen visual el van portar, en cert moment, a fugir del format paper per començar a crear una sèrie d’obres més volumètriques. Objectes trobats o, molt sovint, buscats van ser els protagonistes de nombroses peces que segueixen el paradigma del “ready made”. Els seus Objectes de companyia utilitzen la descontextualització com a motor creatiu, fent de determinats utensilis obres amb un gran component poètic.
L’any 1997, Guillem Viladot va finalitzar les obres de la Casa de la Poesia Visual, que ell mateix va batejar amb el nom de Lo Pardal, recuperant el nom de la seva, ja llunyana, editorial. El museu conté tot un seguit d’objectes, collages i poemes, al voltant de vuitcentes peces, així com el seu arxiu personal, que la Diputació de Lleida està catalogant.
Les sales de Lo Pardal segueixen respirant el llegat de Guillem Viladot des de la seva mort, esdevinguda el 19 de novembre de 1999. Va ser el 2001 quan es va constituir la Fundació Guillem Viladot “Lo Pardal” per a encarregar-se de difondre, conservar i repensar l’obra de Guillem Viladot.
L’any 2022 farà cent anys que va néixer Guillem Viladot. La vigència de la seva obra plàstica, el rigor dels seus escrits a la premsa i el seu tracte tan particular de la paraula escrita en les seves novel·les, són alguns dels motius pels quals hem de considerar Guillem Viladot un personatge molt rellevant pel panorama cultural i artístic de Ponent i de tot el nostre país.
En una primera prospecció d’activitats i exposicions a realitzar amb motiu de l’any del centenari Viladot, hi ha diverses institucions que han mostrat el seu interès en participar de l‘efemèride “Cent Viladot”: Fundació Vila Casas de Barcelona, el Museu d’Art Jaume Morera de Lleida, el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran, Museu Diocesà de Lleida, Col·legi d’Arquitectes de Lleida, Arxiu Històric Provincial de Lleida, Centre d’Art La Panera de Lleida, Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida, entre més.
Més informació:
lopardal.com
lrp.cat/lrp-arts/article/1470825-viladot-reviu.html
elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1930535-un-art-llavor.html
https://llegim.ara.cat/actualitat/enric-casassespoeta-viladot-injeccioop...